6.2.3 Encore

Els investigadors van fer computadores de les persones que intenten secret per visitar llocs web que es creien ser bloquejat pels governs repressius.

Al març de 2014, els investigadors van llançar Encore, un sistema per proporcionar en temps real i els mesuraments globals de la censura d'Internet. Per entendre com funcionava, anem a pensar-hi en el context de la seva pàgina web personal (si no té un, es pot imaginar d'un amic). Una manera de pensar sobre la seva pàgina web és com un programa d'ordinador escrit en el llenguatge HTML. Quan un usuari visita el seu lloc web, el seu ordinador descarrega el programa d'html i després la fa a la pantalla. Per tant, la seva pàgina web és un programa que és capaç d'induir ordinadors d'altres persones a seguir certs conjunts d'instruccions. Per tant, els investigadors, Sam Burnett i Nick Feamster, que estaven a Geòrgia Tech, encoratjarà als propietaris de llocs web per instal·lar una petita snippit codi en les seves pàgines web:

 <iframe  src= "//encore.noise.gatech.edu/task.html"  width= "0"  height= "0"  style= "display: none" ></iframe> 

Si vostè visita una pàgina web amb el codi snippit a ella, això és el que passarà. Mentre que el seu navegador web que trencava la pàgina web, el codi snippit farà que l'equip per intentar posar-se en contacte amb un lloc web que els investigadors estaven monitoritzant. Per exemple, podria ser el lloc web d'un partit polític prohibit o grup religiós perseguit. Llavors, l'equip presentarà un informe als investigadors sobre si era capaç de posar-se en contacte amb el lloc web potencialment bloquejat (Figura 6.2). A més, tot això seria invisible per a l'usuari, llevat que comproven l'arxiu de codi font HTML de la pàgina web. Aquestes sol·licituds de pàgina de tercers invisibles són en realitat bastant comú a la web (Narayanan and Zevenbergen 2015) , però poques vegades impliquen intents explícits per mesurar la censura.

Figura 6.2: Esquema del disseny de la investigació de Encore. El lloc web d'origen li envia una pàgina web escrites en HTML amb un petit fragment de codi incrustat en ell (pas 1). L'ordinador fa que la pàgina web, el que desencadena la tasca de mesurament (pas 2). L'ordinador intenta accedir a un objecte de mesura, el que podria ser el lloc web d'un grup polític prohibit (pas 3). Un censor, com ara govern, llavors pot bloquejar el seu accés a la diana de mesurament (pas 4). Finalment, l'equip informa dels resultats d'aquesta sol·licitud als investigadors (no mostrades a la figura). La figura de Burnett and Feamster (2015) .

Aquest enfocament té algunes propietats tècniques molt atractius per al mesurament de la censura. Si hi ha prou llocs web d'afegir aquest codi snippit, a continuació, els investigadors poden tenir un temps real, mesura a escala mundial dels llocs web que són censurades per què països. Abans de llançar el projecte, els investigadors conferits amb la IRB a Geòrgia Tech, i l'IRB es van negar a revisar el projecte perquè no era "la investigació amb subjectes humans" sota la Regla Comuna (la Regla Comú és el conjunt de normes que regulen la major part amb fons federals la investigació als EUA, per a més informació, vegeu l'apèndix històric al final d'aquest capítol).

Poc després es va posar en marxa Encore, però, els investigadors van ser contactats per Ben Zevenbergen, a continuació, un estudiant graduat, que planteja preguntes sobre l'ètica del projecte. En particular, hi havia la preocupació que les persones en certs països podrien estar exposats a risc si el seu equip va intentar visitar certs llocs web sensibles, i aquestes persones que estaven sent exposats al risc no va donar el seu consentiment per participar en l'estudi. Sobre la base d'aquestes converses, l'equip Encore va modificar el projecte només per tractar de mesurar la censura de Facebook, Twitter i YouTube perquè tercer intenta accedir a aquests llocs són comunes durant la navegació web normal (per exemple, cada pàgina web amb un botó de Facebook Like desencadena una sol·licitud de tercers per Facebook).

Després de recollir les dades que utilitzen aquest disseny modificat, un article que descriu la metodologia i alguns resultats es presentaran a SIGCOMM, en una conferència de la informàtica de prestigi. El comitè de programa va apreciar la contribució tècnica del paper, però va expressar la seva preocupació per la falta de consentiment informat dels participants. Al final, el comitè del programa va decidir publicar el paper, però amb una declaració signada expressant preocupacions ètiques (Burnett and Feamster 2015) . Una declaració signada per exemple mai havia estat usat abans en SIGCOMM, i aquest cas ha donat lloc a un debat addicional per científics de la computació sobre la naturalesa de l'ètica en les seves investigacions (Narayanan and Zevenbergen 2015) .